DISSABTE 2 d'octubre

Teatre - Auditori + Carpa Arborètum

TEATRE - AUDITORI

MANEL

Després d’assolir el número 1 a les llistes de vendes (físic i streaming) amb Per la bona gent (Ceràmiques Guzmán, 2019) –i convertir-se en l’únic artista que ho aconsegueix quatre vegades consecutives amb discs cantats en català–, MANEL van començar una gira que quedaria fatalment interrompuda per la pandèmia. Lluny d’acomodar-se, la banda barcelonina va tornar als escenaris a mitjans de 2020 amb el millor espectacle de la seva carrera i va aprofitar per rematar tres cançons inèdites.

Produït pel novaiorquès Jake Aron, L’amant malalta és més (molt més) que un apèndix de l’aposta de MANEL –sempre arriscada i radicalment contemporània–, per la combinació de tradició i electrònica: és un pas que amplia les fronteres del seu pop obert al hip hop, l’R&B, els sintetitzadors i tot allò que es pugui imaginar. 

JOAN MIQUEL OLIVER

Si les cançons d’Oliver per Antònia Font ja havien marcat un remarcable punt d’inflexió en la crònica de la música en català dels inicis de segle, ara l’autor sentia la necessitat d'afirmar-se en primeríssima persona amb una col·lecció d’onze cançons on els píxels congelats que suggereix el títol del disc s’alternen amb imatges pertorbadores (La mujer que mordió un piano) i la melancolia més elegant (Pallasso). Un cançoner que ens oferia i ens ofereix vistes privilegiades del retrovisor del gran Emerson Fitipaldi, tot saltant des de la foguera marciana instrumental de Soy un lo-fi a un Pícnic tan efímer com feliç. Tot plegat, impulsat pel Rellotge que obre el disc, que tal vegada també ens serveix per entendre les raons de l’artista alhora d’endegar aquest nou camí.

MISHIMA

La banda barcelonina compleix vint anys (fou a finals de 1999 que van gravar la seva primera maqueta) i per celebrar-ho, David Carabén (veu i guitarra), Marc Lloret (teclats), Dani Vega (guitarra), Xavi Caparrós (baix) i Alfons Serra (bateria), han decidit retre un doble homenatge al repertori que els ha portat fins aquí.

Cançons que ens van ensenyar que tot es ordre i aventura, que no existeix l’amor feliç i que l’ànsia cura. Una manera molt personal d’entendre el rock, allà on es troba amb la chanson, Tin Pan Alley i l’indie, que -vuit discs d’estudi i centenars de concerts després- ha jugat un paper crucial en la renovació de la música popular a casa nostra.

CARPA ARBORÈTUM

CLARA GISPERT

Després de donar-se a conèixer al 2020 amb la publicació de 6 singles, Clara Gispert (Barcelona, 1990) presenta ON AND ON, el seu àlbum de debut. Les seves cançons parlen de l’extraordinari en lo quotidià, d’amor, de les contradiccions latents en la societat i de la dona com a força impulsora, creadora i protagonista de la seva pròpia història.

ON AND ON és un camí, és venir d’un lloc per anar cap a un altre, és la suma de tots els aprenentatges, les pèrdues, els dubtes i els canvis de direcció.

“Perquè tot el que ens ha passat i les persones amb les que ens hem creuat en aquest camí, tot això és el que ens fa ser qui som.”

THE TYETS

Si parlem de l’escena urbana de casa nostra, hi ha un nom que s’està obrint camí de forma clara i ràpida amb un nou estil sota el braç, el trapetón, i unes lletres còmiques i quotidianes que estan enganxant a tota una generació.  Parlem dels The Tyets, des de Mataró (El Maresme), duet que barreja trap, reggaeton, ritmes llatins i influències pop i autors de hits com Amics, tiets i coneguts amb Els Amics de les Arts, RRHH (Tinc una Casa)HamakingMenorca o Txarango al Canet Rock, alguns dels temes més coneguts pel públic que acumulen milers d’escoltes i reproduccions a les plataformes de streaming i que actualment presenten el seu disc debut, El Pipeig.

PORTO BELLO

LA LLEI UNIVERSAL (2020): Porto Bello dedica així el disc a tots aquells que no escolten a les pors, que estimen com si no hi hagués un demà i li treuen la llengua al destí i a la tristor. El disc surt dins dels pitjors moments per al sector cultural i pretén així plantar cara i donar una mica d´esperança a músics i en definitiva, a tothom que es troba afectat per aquesta aturada artística.
Els altafullencs es tanquen a l’estudi i aprofiten el confinament del mes de març i abril per experimentar i jugar amb nous sons. L’equilibri entre la música purament electrònica i el pop català actual n´és el resultat. Un nou disc capaç de fer-nos somiar, imaginar, relaxar-nos amb melodies i ritmes flotants que d’un moment a l’altre es transformen portant-nos a saltar amb els braços enlaire gràcies a la producció d´en David Rosell i a les bases que el grup ha treballat colze a colze amb dj’s productors de EDM (Electronic Dance Music).

PUJAR